Ciència ambiental
Un dissolvent utilitzat en el procés d'extracció. Es requereix tenir la capacitat de dissoldre selectivament components específics dins d'una barreja líquida o sòlida. En el cas de l'extracció líquid-líquid, el dissolvent també ha de ser insoluble o només poc soluble en la solució a tractar. L'extracció és un mètode fisicoquímic comú per al tractament d'aigües residuals. Quan s'introdueix un extractant a les aigües residuals, un procés de mescla i transferència de massa fa que els soluts (contaminants) de l'aigua es dissolguin en l'extractant. A continuació, l'extractant es separa de les aigües residuals en funció de les diferències de densitat; les aigües residuals es depuren fins a un cert grau, mentre que els soluts (contaminants) es recuperen de l'extractant, permetent la regeneració i reutilització del mateix extractor. Alguns exemples inclouen la recuperació de fenols d'aigües residuals fenòliques i de lanolina d'aigües residuals de rentat de llana mitjançant extractors. Els extractors comuns inclouen benzè, xilè, quitrà lleuger, acetat de butil, fosfat de tricresil i èter isopropílic.
Enginyeria Civil i Construcció
Un dissolvent utilitzat per aconseguir la separació extractiva. Pot consistir en un sol component o en una barreja de diversos components. Els requisits per als extractors utilitzats en el tractament d'aigües residuals inclouen: un coeficient de partició elevat per a la substància objectiu per minimitzar l'ús de l'extractor i maximitzar l'eficiència; insolubilitat o baixa solubilitat en aigua per reduir la pèrdua d'extractant; propietats físiques i químiques significativament diferents de les de l'aigua, com ara una diferència de densitat diferent que permet la separació basada en la gravetat, o una diferència significativa en els punts d'ebullició entre el dissolvent, l'aigua i el solut per facilitar la recuperació del dissolvent mitjançant destil·lació o evaporació; facilitat de recuperació i regeneració; bona estabilitat química; i no toxicitat, assegurant que qualsevol petita quantitat d'extractor perdut no creï noves aigües residuals tòxiques.
Processos d'Enginyeria Química
Es refereix a un reactiu químic capaç d'unir-se amb la substància a extreure, fent que aquesta substància es transfereixi al reactiu. En general, es requereix que un extractant tingui una gran capacitat d'extracció (és a dir, un alt coeficient de distribució) per al component objectiu de la mescla i una bona selectivitat d'extracció (és a dir, un alt factor de separació). A més, hauria de ser insoluble o poc soluble en la solució que s'extreu, tenir un alt punt d'ebullició i punt d'inflamació, presentar una alta estabilitat tèrmica i química, tenir una baixa corrosivitat i toxicitat, i ser econòmic i fàcilment disponible. Els extractants poden consistir en un dissolvent d'un sol component o una barreja de dissolvents multicomponent. Alguns exemples inclouen l'ús de tetraetilenglicol èter, N-metilpirrolidona o sulfolà per extreure aromàtiques del reformat catalític o de la gasolina craquejada hidrorefinada; l'ús d'àcid di(2-etilhexil) fosfòric (amb querosè com a diluent i fosfat de tributil com a modificador) per extreure urani de licors de lixiviació d'àcid sulfúric de mineral d'urani; i l'ús de tricloroetilè per descafeïnar el cafè. Segons les seves propietats, els extractants es poden classificar en: extractors neutres (per exemple, alcohols, cetones, èters, èsters, aldehids i hidrocarburs); extractants àcids (per exemple, àcids carboxílics i èsters de fosfat àcid); extractants quelants (que també són extractors àcids que formen compostos quelats amb els ions diana mentre alliberen ions hidrogen); i extractants basats en amines (per exemple, amines terciàries i sals d'amoni quaternari). El dissolvent utilitzat per a l'extracció posterior es coneix com a agent de decapat; aigua pura o solucions aquoses d'àcids, bases o sals s'utilitzen normalment per eliminar els soluts de la fase orgànica.
