L'elecció de l'extractant depèn dels requisits específics de l'experiment i de les propietats de la substància que s'ha d'extreure. A continuació es mostren alguns extractors comuns i els tipus de substàncies per als quals són adequats:
Alcohols: Aptes per extreure compostos orgànics.
Àcids: Apte per extreure ions bàsics.
Bases: Aptes per extreure ions àcids.
Fenols: Aptes per extreure compostos orgànics lipòfils (liposolubles).
Èters: Aptes per extreure compostos orgànics poc polars.
Cetones: Apte per extreure compostos orgànics moderadament polars.
Èsters: Aptes per extreure compostos orgànics altament polars.
A més, hi ha diverses altres consideracions a l'hora de seleccionar un extractor:
Considereu factors com la solubilitat i la volatilitat de la substància a extreure.
Considereu la compatibilitat entre l'extractant i el dissolvent.
Sempre que sigui possible, trieu un extractor que no sigui tòxic i soluble en aigua.
Abans de seleccionar un extractant, és aconsellable consultar la literatura rellevant o buscar assessorament professional per assegurar la millor elecció.
En resum, els requisits de puresa i el mètode de selecció d'un extractant influeixen significativament en els resultats experimentals. A l'hora de fer una selecció, cal tenir en compte de manera exhaustiva factors com els requisits experimentals, la solubilitat i la compatibilitat; l'elecció d'un extractant d'alta puresa i bona compatibilitat amb la substància objectiu garanteix la precisió i la fiabilitat dels resultats experimentals.
