Els objectius principals de les proves de fòsfor vermell inclouen determinar el contingut precís de fòsfor vermell en un material, avaluar la seva puresa química i composició d'impureses i verificar la seva estabilitat en condicions ambientals específiques. Les tecnologies de prova del fòsfor vermell s'apliquen àmpliament en sectors com l'electrònica i els aparells elèctrics, els materials de construcció i productes ignífugs, la fabricació de productes químics i la protecció del medi ambient i la salut laboral.
Les proves solen incloure paràmetres clau com ara la determinació del contingut de fòsfor vermell, l'avaluació de la puresa, les proves d'estabilitat tèrmica i l'anàlisi de residus i toxicitat. Els procediments han de complir els estàndards nacionals i internacionals autoritzats, com ara GB/T 20972-2007 de la Xina, ISO 17234-1:2020, ASTM D5485-2016 (EUA) i EN 71-3:2019 (UE).
Les tècniques de prova més utilitzades inclouen l'espectroscòpia de fluorescència de raigs X (XRF), la cromatografia líquida d'alt rendiment (HPLC), l'anàlisi termogravimètrica (TGA), l'espectrometria de masses de plasma acoblat inductiu (ICP-MS) i la tecnologia TG-IR-GC/MS (termogravimetria-espectroscòpia infraroja/espectroscòpia de gasos). La tecnologia TG-IR-GC/MS amb guió permet una ràpida anàlisi qualitativa i quantitativa dels retardants de flama de fòsfor vermell en polímers; per exemple, es va determinar que el contingut mitjà de fòsfor vermell a les mostres de PA6 era de 35.695 mg/kg, amb un error relatiu del 2,0%.
